diumenge, 10 de juny del 2012

Cal Senyores, la casa dels avis




Recordo els estius de la meva infantesa, quan anava a passar les vacances a casa dels avis, al poble.

On més m'agradava estar era a les golfes. Era el meu lloc preferit: ple de misteris i racons.
Hi pujava cada dia, havent dinat.

Seia amb un llibre al costat d'aquelles finestres ovalades que donaven a la plaça.
I quan havia llegit una estona, donava un cop d'ull al meu voltant.
Podia passar-me hores en aquella cambra, i cada vegada descobria alguna cosa nova (bé, més aviat vella) que m'agradava.

De fet, moltes d'aquelles meravelles formen part de la meva llar, que he decorat amb peces que vaig rescatar abans que enderroquessin la casa dels avis. 

Són objectes sense cap valor econòmic, però molt importants per a mi: un joc de cafè, un llit de ferro, les setrilleres de la besàvia... coses així.

Ara tinc les meves pròpies golfes, i potser algun dia els meus néts pujaran a descobrir trastos antics que despertaran la seva imaginació...

   

1 comentari:

  1. Es la entrada que más me ha gustado, la que habla de ti. realmente, el blog es precioso, se nota que está hecho con tu entusiasmo por esa nostalgia que, en realidad, es una mirada de niña a un mundo que era más sencillo en unas cosas y más complejo en otras y, sobre todo, más pausado, más tranquilo y creo que, más bonito ¿o es que lo contemplamos con nuestros ojos de niño? No lo creo, o al menos no lo espero.

    ¿Y de donde sacas todas esas fotos tan chulas?

    (Y dices que no te has currado mucho el blog, si yo tuviese la mitad de tu entusiasmo por los detalles...)

    ResponElimina

Apa, digues què en penses...